¿Per què el nom de “PETaneres” ?

Perquè ens encanten els petaners i petaneres.

Perquè es ben curiós que a tots aquells gossos que no es poden identificar amb cap raça concreta, els posem tots en el mateix sac, obviant la seva particularitat com individu, pel sol fet de no respondre a uns stàndards, establerts per l’home.

Però sabeu realment què vol dir que un gos sigui de raça? Per respondre a aquesta pregunta hem de fer un petit salt en la història. No se sap amb certesa la data exacte de l’origen de gos.

Les restes arqueològiques de gossos més antigues trobades fins ara daten del 14.000 AP, a Alemanya i a Rússia. Mentre que els genetistes moleculars, segons un estudi publicat al 1997 (Carles Vilà, 1997), situen aquesta xifra molt més llunyana: 135.000 anys.

Però el que uns i altres accepten és en la identificació del predecessor del gos actual: el canis familiaris prové del llop gris (canis lupus)

Des d’aleshores a avui dia, la domesticació, entre altres factors com l’adaptació al medi, ha provocat canvis en la morfologia i les pautes de conducta del gos. Però no és fins l’era moderna quan l’home comença a “experimentar” amb la genètica per aconseguir uns estàndards que no responen a necessitats bàsiques del gos de treball: bover, pastors, caça, d’aigua, de guarda. Fins aleshores, la selecció no responia a paràmetres “estètics”, com habitualment, degut al canvi en la funció dels gossos.

Avui dia, més que mai, els gossos són animals de companyia.

Des de les hores ençà, comença la comercialització d’aquests animals per altres raons que no tenien res a veure amb el treball.

El Kennel Club va nèixer al 1873 i l’American Kennel Club al 1884. El Kennel Club és una organització cinològica encarregada de la selecció i estandardització de les races canines, festivals i promoció de més d’una raça de gos.

El que es feia, i es continua fent, és creuar diferents gossos per trobar un individu amb unes característiques específiques i, un cop es troba, continuar manipulant-lo per aconseguir determinats trets físics. Aquí, el comportament no hi té res a veure. Exclusivament, es cerca l’aparença física. D’aquesta manera han aparegut multitud de “variants de gos”, creats artificialment per l’home, tant dispars com un carlí, un pastor alemany o un cocker que, tot i pertànyer a la mateixa espècie, tenen una morfologia absolutament diversa, molt influenciada per les “modes”.

Podem concloure doncs, que les races s’originen per l’encreuament de diferents animals per aconseguir la variant desitjada per una persona o grups de persones en concret.

Coneixeu aquella dita que diu que un gos de raça és un petaner que ha triomfat?